El dia es va llevar tapat i feia pensar que tindríem una catxadorada sense poder volar, però fent un acte de fe al nostre sant patró, Sant Canut, que ja ha fet més d’una mostra de fer miracles en benefici dels seus devots, molts vam anar cap a Ager de matí i fer gana pel “jalo” que ens esperava al vespre.
Els que haviem escoltat les previsions pensavem que el dia es podia espatllar, així que vam decidir pujar relativament aviat i cap a quarts d’una ja estavem a dalt el Mateu i la Eunice (jo i la Teresa) i al poc ja va arrivar un primer transport amb el Tete i companyia… A dalt i havia molta de la gent habitual, Josep Maria Fosalba, Emili, Salvador Puig i companyia…Almenys tots vam poder fer el nostre volet de baixada.
Quan nosaltres ja haviem aterrat, pujaven més transports amb Mario, David “lo malalt”, Oscar falcón etc…
En definitiva, tota la familia catxadoril, escampada per la vall d’Ager, uns volant altres dinant, i d’altres que van venir més tard…..fins que, cap a les 6 o les 7, es va fer fosc i poc a poc vam anar fent cap a l’alberg, desde les joves promeses com el “Joelet” de can Perucho, com vells amics com en Francesc, que feia temps no es deixava veure.
Poca estona va passar sense que s’anessin destapant les primeres ampolles i una vegada encès el foc tothom que anava arrivant ens quedavem ben aprop del foc on vam cremar la llenya que teniem preparada i alguna més que hi havia per allà…
Poc abans de començar van arrivar el termiks, que havia fet la recollida a la secció paramotorera (Pensado-lo fenómeno i Tasi), que son qui van aprofitar millor el día volísticament parlant, amb un volet de Sant Canut desde La pobla de Segur fins a Vilaller (uns 70 Km) això sí, pelats de fred.
Pel que diuen les males llengües, el Termiks, animat pel volarro, va intentar fer un volet en el seu FLAMANT paramotor, conegut per tots, però una vegada més, després de 4 o 5 intents, va haver de desistir per causes sobrenaturals que escapen a la raó humana, i augmenten la llegenda negra d’aquell artilugi volador, tocat per les mans del mateix Llucifer, príncep dels dimonis.
Finalment, amb els calçots enllestits va començar la vianda, el ví va correr a dojo i després el tall, botifarra i corder. És de justícia fer un reconeixament als dos muricecs assistents, el Carles i el Xesco que junt amb l’Eloi Arqué van ser qui es van currar bona part de la feina de la brasa..
La jornada va acavar amb musiqueta fins a altes hores de la matinada, portada pel disc-jokey oficiós, l’Oscar Falcó, no sense que, qui més qui menys, anés fotent mà a l’equip de música, de més de 1.000.000 de watts, amb un espectacle de só i color inigualable.
Lo Pere.-
