Recentment s’ha renovat el contracte de sponsorització dels catxadors, per part de CAMPING VALL D’AGER i MONTSEC ACTIVA, grans professionals de l’allotjament i dels esports d’aventura a la Vall d’Ager
El dia es va llevar tapat i feia pensar que tindríem una catxadorada sense poder volar, però fent un acte de fe al nostre sant patró, Sant Canut, que ja ha fet més d’una mostra de fer miracles en benefici dels seus devots, molts vam anar cap a Ager de matí i fer gana pel “jalo” que ens esperava al vespre.
Els que haviem escoltat les previsions pensavem que el dia es podia espatllar, així que vam decidir pujar relativament aviat i cap a quarts d’una ja estavem a dalt el Mateu i la Eunice (jo i la Teresa) i al poc ja va arrivar un primer transport amb el Tete i companyia… A dalt i havia molta de la gent habitual, Josep Maria Fosalba, Emili, Salvador Puig i companyia…Almenys tots vam poder fer el nostre volet de baixada.
Quan nosaltres ja haviem aterrat, pujaven més transports amb Mario, David “lo malalt”, Oscar falcón etc…
En definitiva, tota la familia catxadoril, escampada per la vall d’Ager, uns volant altres dinant, i d’altres que van venir més tard…..fins que, cap a les 6 o les 7, es va fer fosc i poc a poc vam anar fent cap a l’alberg, desde les joves promeses com el “Joelet” de can Perucho, com vells amics com en Francesc, que feia temps no es deixava veure.
Poca estona va passar sense que s’anessin destapant les primeres ampolles i una vegada encès el foc tothom que anava arrivant ens quedavem ben aprop del foc on vam cremar la llenya que teniem preparada i alguna més que hi havia per allà…
Poc abans de començar van arrivar el termiks, que havia fet la recollida a la secció paramotorera (Pensado-lo fenómeno i Tasi), que son qui van aprofitar millor el día volísticament parlant, amb un volet de Sant Canut desde La pobla de Segur fins a Vilaller (uns 70 Km) això sí, pelats de fred.
Pel que diuen les males llengües, el Termiks, animat pel volarro, va intentar fer un volet en el seu FLAMANT paramotor, conegut per tots, però una vegada més, després de 4 o 5 intents, va haver de desistir per causes sobrenaturals que escapen a la raó humana, i augmenten la llegenda negra d’aquell artilugi volador, tocat per les mans del mateix Llucifer, príncep dels dimonis.
Finalment, amb els calçots enllestits va començar la vianda, el ví va correr a dojo i després el tall, botifarra i corder. És de justícia fer un reconeixament als dos muricecs assistents, el Carles i el Xesco que junt amb l’Eloi Arqué van ser qui es van currar bona part de la feina de la brasa..
La jornada va acavar amb musiqueta fins a altes hores de la matinada, portada pel disc-jokey oficiós, l’Oscar Falcó, no sense que, qui més qui menys, anés fotent mà a l’equip de música, de més de 1.000.000 de watts, amb un espectacle de só i color inigualable.
Lo Pere.-
TOUBKAL (4.168 m)
Entre els dies 20 i 27 de novembre de 2009 vam anar al Marroc el Txus, l’Emili i un servidor amb l’objectiu principal de volar des del cim del Toubkal, punta més alta de la serralada de l’Atlas africà.
L’ascensió i el vol els varem realitzar durant un parell de dies, aprofitant les bones condicions meteorològiques existents: un parell d’anticiclons molt potents que situats sobre territori Magrebí deixaven l’ambient calmadíssim durant tota la jornada, sobretot a primera hora.
La caminada comença a la població d’Imlil, on vam decidir de carregar els equips de vol sobre les mules, facilitant moltíssim aquesta primera jornada d’ascensió fins el refugi Netler, situat a 3.200 metres. Sense pes i amb un dia espatarrant vam pujar el desnivell de 1.400 metres en quatre hores i mitja, arribant al refugi cap a la una del migdia.
Cap a les set de la tarda vam sopar uns bons espaguetis a la marroquina i després del te de rigor, cap a les nou de la nit, vam anar a dormir, esperant que el despertador ens llevés a les quatre de la matinada.
Cap a les cinc del matí sortíem del refugi en direcció al cim, aquesta vegada sense les mules i amb l’equip a l’esquena que hauríem de traginar uns 1.000 metres de desnivell. El dia s’anava llevant com els anteriors: molt fred i un vent catabàtic que ens glaçava (la inexistència de neu va fer que ni tant sols pugéssim els grampons ni el piolet), però el fred es feia notar, sobretot a partir dels 4.000 metres, just quant començava a despuntar el dia.
Cap a les nou del matí arribàvem al cim, amb una brisa de 10-15 km/h encaradíssima a l’envol. Un parell de fotos de rigor i en mitja hora ja estàvem volant en direcció a Imlil: L’aterratge el vam fer en una zona ampla del riu que baixa de la vall del Toubkal, a uns 1.900 metres. Gran vol de baixada d’uns 2.300 metres de desnivell amb una aerologia molt calmada.
La resta de la setmana la vam passar volant per les zones d’Aguergour, M’zouda i Aitourir.
Setmana totalment recomanable. Pròximament videos i fotos
PEP FOSALBA. 29nov09
